Mètode

 

L’escoltisme és un moviment educatiu que s’emmarca en l’educació no formal, i té com a objectiu educar infants i joves mitjançant el mètode escolta per tal que esdevinguin persones crítiques i compromeses amb la societat.

El mètode escolta ofereix un marc metodològic i simbòlic, compartit arreu del món, per treballar amb infants i joves. Està constituït per una sèrie d’elements relacionats entre si, que formen un sistema que té en compte les dimensions intel·lectual, emocional, social, física i espiritual de les persones. A través d’aquest mètode, l’infant o jove esdevé protagonista del seu procés d’aprenentatge.

Per assolir aquest objectiu, el mètode escolta es proveeix de sis fonaments metodològics:

Treball en petit grup

L’escoltisme entén el procés de socialització com quelcom indispensable en el procés de creixement i desenvolupament personal de cada infant o jove. És per això que divideix els infants i joves en diferents unitats, grups d’iguals d’edat similar. Dins de cada unitat, a més, poden existir òrgans de govern que faciliten l’organització i garanteixen l’establiment d’una estructura fidel als principis democràtics.

Al mateix temps, aquestes unitats treballen en grups encara més reduïts, amb què no només es treballa a nivell d’estructura i organització del grup, sinó també els valors de convivència i pertinença.

Treball per projectes

Treballar per projectes és la manera que tenim des de l’escoltisme perquè els infants es converteixin en protagonistes de l’acció educativa. És una manera que esdevinguin subjectes actius en el seu procés de desenvolupament individual i col·lectiu i creixin a mesura que fan, decideixen, proven, s’equivoquen i creen.

És important que el procés educatiu parteixi dels interessos, mancances, inquietuds i potencialitats de cada un dels individus, així com dels de la globalitat de la
unitat a la qual pertanyen.

Això es treballa per projectes, que tenen un nom concret en cada unitat depenent del marc simbòlic en què s’enfoquen (dic, cacera, aventura, empresa…).

Llei i promesa

Des de la mateixa fundació de l’escoltisme, el nostre moviment compta amb dues eines pedagògiques fortament vinculades entre si: la Llei i la Promesa. Aquestes dues eines s’han anat adaptant als temps i a les particularitats nacionals de cada una de les diverses associacions escoltes, però són presents en totes elles, atès que es troben en l’essència mateixa de l’escoltisme.

La Llei Escolta recull els valors del moviment i els seus principis transversals, que es relacionen amb allò que una persona ha de tenir present per ser millor escolta. L‘actual Llei Escolta, està basada en la proposta original de Baden Powell, però adaptada a la nostra realitat, tradició i context sociocultural.

La Promesa Escolta és l’explicitació de l’acceptació i el compromís individual en forma de promesa, amb els pilars de l’escoltisme: país, individu i espiritualitat; i amb el fet de viure d’acord amb els valors i principis de la Llei.

Marc simbòlic

La majoria de les persones d’arreu del món són capaces d’identificar qui i què és un escolta. Amb més o menys informació i coneixement, l’escoltisme és un moviment d’abast planetari que es reconeix amb facilitat. I això així gràcies a l’èxit del seu projecte educatiu i també a les eines d’identificació que el caracteritzen.

Compartir amb altres persones d’arreu del món una sèrie de símbols que comporten uns significats comuns, l’associació a uns valors, experiències i emocions, ens fan sentir membres d’una gran família; es tracta del que definim la germanor escolta mundial.

Tot això genera una sèrie de símbols que configuren un marc simbòlic utilitzat per acompanyar la nostra proposta educativa. És un relat que usem com a eina que fa de vehicle per transmetre allò que volem explicar, o treballar.

Progrés personal

El progrés personal permet que cada infant o jove sigui el protagonista del seu propi creixement i es desenvolupi de forma conscient. Els infants i joves duen a terme un treball d’introspecció i de presa de consciència sobre l’estat en què es troben pel que fa als diferents àmbits de desenvolupament (intel·lectual, físic, emocional, social, espiritual i de caràcter).

Podem identificar diverses etapes de progrés personal per les que l’infant o jove transita en cada una de les unitats.

  1. Etapa d’integració: suposa la presa de contacte amb les noves companyes i el començament de l’aprenentatge de la metodologia escolta i les característiques de la unitat i del cau.
  2. Etapa de participació: etapa on l’infant o jove ubica quin és el seu rol en la unitat i, per tant, s’implica de forma conscient en el seu propi progrés personal i en la dinàmica de la unitat.
  3. Etapa d’animació: és una etapa de consolidació, on l’infant o jove, ben situat, essent conscient del seu bagatge, les experiències viscudes i la dinàmica pròpia de la unitat contribueix a la dinamització de la unitat mitjançant un lideratge compartit.

A cada unitat, els noms que es poden utilitzar per a aquestes etapes poden variar d’acord amb l’ambientació pròpia.

Natura

L’escoltisme, com a moviment que cerca el desenvolupament integral de les persones, en considera l’entorn una part indestriable. És per això que l’escoltisme, des d’un principi, ha dut a terme la seva proposta educativa en contacte amb l’espai natural.

Aquest espai ens brinda l’oportunitat de materialitzar la nostra proposta educativa en un medi on no hi ha hiperestimulació on podem educar en un context de llibertat. Educar en el medi natural ens alleugereix de la càrrega de l’estil de vida cosmopolita; és una manera de viure uns dies sense els alts nivells de contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica de la ciutat, i sense les imposicions horàries del sistema productiu. Per això, els compromisos, la promesa, els rituals, el treball emocional i l’espiritualitat, prenen més transcendència en un entorn natural.

Fer la nostra activitat a la natura, per altra banda, estimula l’esforç físic: fem jocs quan correm amunt i avall salvant obstacles físics als jocs, quan anem de paisatge en paisatge fent ruta. Sumat a la menor disponibilitat de recursos i comoditat, es propicia l’autonomia, l’austeritat i el fet de posar-se a prova a un mateix.